El darrer 30 de gener, vam celebrar al centre, el dia de la Pau. Aquest any ferem diverses activitats per rememorar aquest dia. Cap a les nou del matí, tots els grups ens vam reunir a la sala d'audiovisuals per a veure la película "El niño con el pijama de rayas", on vam vore i recordar els conflictes i el tracte que es donava als jueus a l'Alemania nazi de la mà del xiquet protagonista.
Més tard, quan acabà la película tots anarem al frontó, on hi havia pintat el símbol del Desarmament Nuclear, al terra, per a que ens posarem damunt, representar-lo i poder fer aquesta foto des de l'aula d'Educació Infantil, on veiem el símbol des de dalt format per l'alumnat i professors del centre.
2 comentaris:
salut i pau des de Potries
a.c. casa clara
molt be el bloc, Pasqual, agafe idees,us pose com enllaç.
interesant el concurs de grafitis
Giro.
Escric al blog de la meva Escola, o Institut de FP, que m'agradava dir a mí, als darrers anys de la meva activitat docent en ella.
Dic la meva, perquè durant 30 anys, sobre tot els 21 que vaig estar com a Director, a estat ma casa, la meva família, els meus amics; és a dir jo dormia pendent d'ella, la meva família patia la meva superdedicació a l'Escola, i no vaig perdre tots els amics, de miracle.
Quantes nits dormit a mitges, pensant en l'alumnat, el professorat, l'edifici, però sobretot en l'aspecte econòmic.
L'economia sempre ha estat un dels pilars bàsics de l'Escola, i més que tot durant el 10 o 15 primers anys, que teniem mancança de quasi tot.
Dins i fòra de l'Escola el meu cabet, sempre estava a l'aguait. Viatges a Valladolid i altres províncies, "Xuplant Passillos" a la Consellería de Cultura i a tots els "FOROS" on pensava que podriem traure diners.
L'alumnat de FP1, ens tornava bojos a tots i a mí especialment; l'Alcalde, l'agutzil, el sereno, el guarda rural, el veinat, àdduc de vegades la policia, em portaven fregit.
El professorat, tindrem prou alumnes perquè ens el paguen tot? i el que no ens paguen d'on trauren els diners?
L'Edifici, que el van agafar en runes i que poc a poc anavem millorant, d'on trauriem els diners?
Recorde les patades que vaig pegar per canviar tota l'instalació elèctrica, els parabans d'Educació infantil i un llarg etc.
Tenia tant assumida la meva responsabilitat, que em vaig creure que era insustituible, inprescindible, que sense mi l'Escola no tiraría endavant.
La meva maraltia em va demostrar quan equivocat estava. Isabel em va sustituir i l'Escola va tirar perfectament endavant, i quan no siga Isabel la Directora, o serà un altre/a i no passarà res.
Bé per anar acabant, de moment, dir a tots els meus companys i companyes, que si quasi no vaig per l'Escola, és perquè no puc, em pose mal, m'entren ganes de plorar, no puc evitar tindre dintre de mí "Què vaig eixir per la porta falsa".
No puc acabar sense recordar el nostre GUILLEM; jo sóc ateu i pertant no crec amb el cel ni coses per l'estil, però estic segur què Guillem està a "l'Univers en forma d'energia positiva".
Adeu a tots i a totes.
Salut.
Emili.
Publica un comentari a l'entrada